El participi del verb obrir i els seus derivats acaba en -ert i no en -it. Per exemple:
obert (i no obrit)
entreobert (i no entreobrit)
reobert (i no reobrit)
[...]
La segona persona del plural de l'imperatiu del verb venir és veniu. En canvi, la forma vingueu correspon a la segona persona del plural del present de subjuntiu. Per exemple:
Veniu quan vulgueu (i no Vingueu quan vulgueu).
Ara bé, cal tenir en compte que en contextos negatius es fa servir [...]
El participi del verb compondre, que significa 'formar, constituir, integrar', és compost, composta, compostos, compostes, i no composat, composada, composats, composades. Per exemple:
El grup estava compost per sis membres.
L'orquestra estava composta per israelians i palestins.
Són obres [...]
Les formes del participi del verb matar són matat, matada, matats, matades. Ara bé, quan es pot interpretar un subjecte que realitza l'acció voluntària de matar, aleshores aquest verb també admet les formes de participi mort, morta, morts, mortes. Per exemple:
La princesa ha matat el drac.
La [...]
El participi del verb pondre és post, posta, postos, postes i no posat, posada, posats, posades. Per exemple:
Farem una truita amb l'ou que ha post la gallina.
El sol ja s'ha post.
Cal tenir en compte que el participi posat correspon al verb posar, que té altres significats.
[...]
El verb córrer presenta el so velar que correspon a la grafia g (o gu) en les formes de l'imperfet de subjuntiu i del passat simple:
Imperfet de subjuntiu
corregués, correguessis, corregués, correguéssim, correguéssiu, correguessin
Passat simple
correguí, corregueres, corregué, correguérem [...]
Les formes de l'imperfet de subjuntiu i del passat simple del verb escriure (i els seus derivats) són les següents:
Imperfet de subjuntiu
escrivís o escrigués
escrivissis o escriguessis
escrivís o escrigués
escrivíssim o escriguéssim
escrivíssiu o escriguéssiu
escrivissin o escriguessin [...]
Els verbs batre i rompre (i els seus derivats: abatre, combatre, debatre, rebatre...; corrompre, interrompre, irrompre...) són de la segona conjugació i no pas de la tercera. Per tant, en la primera i la segona persona del plural del present d'indicatiu i el present de subjuntiu d'aquests verbs, l [...]
La segona persona de singular de l'imperatiu del verb morir és mor. Quan es combina amb el pronom de segona persona del singular s'obté la combinació mor-te.
Ara bé, de vegades se sol afegir una e de suport al verb i aleshores el pronom feble adopta la forma 't: more't. Per exemple:
T'odio [...]
Categoria gramatical susceptible de flexionar en nombre, persona, temps o gènere, que en una oració forma part d'un predicat i que expressa l'acció que realitza o rep el subjecte, la seva existència o estat. [...]
